JAISALMER

 Després de la nostra visita al fort de Bikaner enfilem la carretera cap a Jaisalmer. La carretera no té pèrdua, passa per Phalodi i arribem a Jaisalmer, a dos quarts de 7 del vespre, després de 334 km. i 6 hores de cotxe.

El nostre hotel està dins de la ciutat antiga i els carrers estrets impedeixen que els cotxes hi puguin accedir, així que ha estat necessari que un rickshaw ens vingui a recollir i ens porti a nosaltres i les nostres maletes fins a l'hotel. Ens instal.lem en la nostra habitació i ens anem a sopar fins al restaurant Little Tibet uns momos de verdures i un thupka tibetà. La vista de la ciutat és impressionant, el menjar que ja coneixiem del nostre pas per Leh al Ladakh, molt bo. I l'habitació de l'hotel ens ofereix unes molt bones vistes de la ciutat.

La sortida del sol des de la nostra habitació es meravellosa. el sol vermellós, com un punt lluminós enmig de la boirina que s'exten per la vall, acoloreix el cel d'un color impossible que res té a veure amb el color blau que se suposa que ha de tenir.

Poc a poc les cases recuperen el seu color daurat, que es el color que té la pedra d'aquesta part del Rajastan, un color que canvia amb la llum, segons aquesta incideixi d'una manera o una altra en la pedra.

 

Esmorzem en una de les terrasses que hi ha al capdamunt de la muralla i participem d'aquest moment tan màgic en el que tota una ciutat es posa en marxa un dia més per a donar la possibilitat als seus ciutadans de guanyar-se la vida per donar cumpliment a l'esdevenir.

 

Passejar pels carrerons de la ciutat antiga de Jaisalmer és un goig. La gent local es barreja amb els turistes ja siguin indis o estrangers, les vaques jeuen al mig de la plaça o en algún racó més tranquil o caminen a la cerca de menjar que potser algún veí els pugui donar. Impassibles davant de tot el soroll i la gent que camina per tot arreu ens donen una lliçó de paciència i saber estar.

La nostra primera intenció era visitar els temples jainistes que es troben en el bellmig de la ciutat antiga, però a causa d'uns rituals que s'estaven esdevenint i la neteja diàra dels temples, ens hem vist obligats a post-posar aquesta visita per més tard i visitar en primer lloc el Palau de la Ciutat. Un cop més ha sorgit un inconvenient que ens ha impedit fer el que ens haviem proposat.

 

El Palau del Maharajà és un edifici de grans dimensions i es troba dintre del fort. Per arribar-hi cal recorrer alguns carrerons fins arribar a una plaça des d'on pujant unes escales hi accedim al seu interior. 

El museu ens ofereix una bona col.lecció de figures tallades en pedra. No oblidem que la pedra de Jaisalmer és molt apreciada i és un bon material per a esculpir tan relleus com figures. Fins i tot avui dia podem trobar tallers que treballen la pedra d'una manera magistral, seguint la tradició dels antics.

Passejar pels carrerons del fort és un goig. Descobrim molts racons, cases de pedra que amaguen autèntics tresors en el seu interior, que s'aixequen desafiadores buscant la llum que arriba més amunt. Les més antigues estan al costat de les més noves i hom no distingeix unes de les altres doncs estan construides seguint el mateix patró tracidional. Botiguetes de tota mena, restaurants on fer una queixalada, gent que va amunt i avall, es una ciutat abocada al turisme i es noten els esforços per tal d'atreure l'atenció de tothom que passa per aquesta ciutat.

La pedra daurada de Jaisalmer és la gran protagonista de totes les construccions. Una pedra elegant amb personalitat, que ilumina els seus edificis al reflectir la llum del sol amb força. Les havelis de Jaisalmer son les més boniques que hem vist i hi són per tota la ciutat antiga.

A les 12 del migdia hem anat sense perdre un minut a visitar els temples jainistes, doncs sabem que no tindrem tot el temps que volguem per a visitar-los i és un dels conjunts de temples jainistes més important dels que podrem veure, així que sense perdre temps hi anem del dret. Aquesta visita dels temples jainistes mereix un capitol apart.

Cap a la tarda hem anat a passejar fins al estany Gadi Sagar, on trobem diferents cenotaps com anirem veient al llarg d'aquest viatge. Cap a la tarda és un bon moment per visitar aquest indret, si bé segur que cap al vespre o a la matinada les fotos que es poden fer des d'aqui han de ser molt especials.

Hem coincidit amb molta gent que s'ha atansat fins aquí, uns per passejar a peu i alguns altres per passejar en barca. Nosaltres ens hem hagut de conformar en fer un passeig a peu, i no gaire llarg ja que el nostre xofer ens està esperant per anar a muntar en camell i veure la posta de sol des de les portes del desert del Thar.

Muntar en camell ha resultat ser "una turistada", però acostar-nos a les dunes del desert ens ha permès agafar consciència del lloc on som i poder contemplar la bellesa natural d'aquest lloc. Molta gent com nosaltres s'ha acostat fins aquí. I com sempre la multitud desmereix el lloc, doncs no hem pogut estar en silenci. Un tot terreny anava i tornava portant gent damunt les dunes i fent un soroll terrible mentre alguns aplaudien el seu atreviment.

Una colla de noies han volgut fer-se una foto amb l'Assumpció, metre un noi local s'ha acostat fins aquí per guanyar algunes rupies tocant el tambor i cantant alguna cançó local. Les families gujaratis de Mumbai són les més entusiastes d'aquest tipus de música.