Varem arribar a Udaipur ahir al vespre, procedents de Jodhpur, i havent passat pel Temple Jainista de Ranakpur i el Fort de Kumbalgarh. Una llarga jornada tant per les hores que varem passar dintre del cotxe com per les dues visites que varem fer de camí. El nostre xofer ha tingut dificultat per trobar l'Hotel Hill Lake que és on ens allotgem, ja que es troba en un carreró que surt de un carrer que voreja el llac. De fet ha demanat informació a altres conductors i tots l'indiquen cap a un mateix lloc però tot i estar molt a prop, ja sigui perquè es de nit o perquè no està gaire ben indicat ens ha costat arribar-hi.
Després d'instal.lar-nos sortim a buscar un lloc on poder sopar i gaudir de les vistes sobre el llac i el Palau de la Ciutat.
El nostre xofer, en Sakhi, ens proposa portar-nos a fer les visites més allunyades amb el cotxe, per després deixar-nos al centre i visitar pel nostre compte el Palau de la Ciutat i fer un passeig en barca pel Llac Pichola. És una bona pensada, tot i que el programa és tan atapeït que ja veurem si tindrem temps de fer-ho tot.
El Shahelion Ki Bari es un petit jardí que es troba al nord de la ciutat i que fou dissenyat per 48 serventes que formaven part de la dot d'una princesa. Una ràpida visita es suficient per coneixer aquest petit jardí.
El Bhartiya Lok Kala Mandal és un petit museu que exhibeix titelles, instruments, pintures i màsqueres tribals. També disposa d'un petit teatre on poder veure representacions tradicionals de titelles. La nostra curta visita va ser prou interessant per veure els objectes que s'hi exposen. Tot i tenir la oportunitat de veure una representació de titelles no la varem aprofitar per manca de temps.
El Llac Fateh Sagar es troba al nord del llac Pichola. És més petit, i hi ha la possibilitat de llogar motos aquatiques o barques de passeig per a navegar. Ens hagués agradat poder llogar una moto aquàtica, però una vegada més la manca de temps ens va fer desistir.
En Sakhi, va insistir molt en portar-nos fins a aquest esplèndid mirador que és el Maharana Pratap Smarak Samiti, on hi ha una estàtua del maharaja. En un pabelló hi ha una galeria d'herois d'aquesta regió, on sembla que es varen lliurar grans batalles en una altra època. Devien ser unes batalles molt dures atès la complicació del territori, ja que és molt muntanyós i a més hi ha els llacs que dificulten molt qualsevol estratègia militar.
De tornada al centre d'Udaipur, en Sakhi ens deixa a l'hotel. I des d'allà a peu ens anem primer de tot a visitar el Temple de Jagdish, un temple construit per el maharajá Jagat Singh al 1651. Està dedicat a Jagannath, el senyor del món, una encarnació de Vishnú.
Té una arquitectura plena de detalls, que val la pena tenir en compte i contemplar amb el degut temps. Davant de la entrada hi ha una representació de Garuda que és la montura de Vishnú.
No ens podem perdre un passeig en barca pel Llac Pichola d'Udaipur per a poder veure el Palau de la Ciutat des del llac, però també per a a propar-nos a la Illa de Jagniwas i el seu palau avui convertit en un hotel de luxe, però també per a visitar la illa de Jagmandir on hi ha una cafeteria on pendre un refrigeri a preu occidental.
El preu a la tarda és més economic, i això cal aprofitar-ho tenint en compte que les entrades en aquest viatge s'emportaran una part important del pressupost. També cal dir que la llum de la tarda dona uns colors molt intensos i bonics i això fa que gaudim més el que veiem.
El Jagniwas Palace sembla un creuer ancorat enmig del Llac Pichola. Convertit en un Hotel de Heritage Luxe disposa d'unes barques que porten als seus clients fins a la riba i els retornen quan així ho volen aquests. D'un color blanc intens contrasta amb el blau de l'aigua del llac i el cel. Nosaltres ens conformarem amb veure'l de lluny sense posar-hi els peus, però podem facilment imaginar-nos quina mena de luxe asiàtic es deu dispensar als seus hostes.
La nostra barca ens porta fins a la Illa de Jagmandir on hi ha el palau que va construir el maharajá Jagat Singh. Segons es diu l'emperador mogol Sha Yahan es va inspirar en aquest palau per a construir el Taj Mahal. Sigui com sigui, les vistes i panoramiques que proporciona aquesta illa del Palau de la Ciutat son magnifiques. I un passeig en barca per arribar fins aquí i retornar fins a la riba d'on surten, just al costat del Palau de la Ciutat val mnolt la pena.
De tornada a la riba de la ciutat anem del dret a visitar el Palau de la Ciutat. Una part d'aquest palau està dedicat a hotel, mentre que l'altra part es la que es pot visitar, com a museu, on podrem torbar diverses exposicions. La vista del Palau de la Ciutat des de la barca que ens porta a la riba son espectaculars i ens permeten veure el palau en tot el seu esplendor. El sol hi toca de ple i il.lumina completament aquest magnific palau que anem tot seguit a visitar.
De nou contemplem l'esplendor dels maharajás d'una altra època en que el luxe desmesurat estava en el centre de la vida en aquests palaus. Segurament aquest luxe anava en detriment de la vida del poble, que les devia passar molt magres. Avui dia, però tenim la oportunitat de veure i contemplar aquests meravellosos palaus amb tot el que tenen a dins i poden exposar als nostres ulls.
El luxe asiàtic i les costums de la India es conjuminen amb la comoditat occidental, i això es veu en la decoració i la organització dels palaus en que s'incorporen elements occidentals que estructuraran la vida d'aquelles persones que varen viure en aquests palaus i que fan entendre la occidentalització de certs aspectes de la vida a la India. Tot plegat fa entendre la configuració de la vida actual de les persones que viuen a la India.
Això es veu sobretot en el mobiliari dels palaus, on es combinen els palanquins i les taules i cadires occidentals, els elements arquitectonics mogols i els elements occidentals que varen portar els anglesos. tot plegat és el preambul de la configuració actual de la India.
Els colors i els contrastos són indubtablement indis i la llum que hi ha en aquest país ajuda a que aquests colors siguin més vius i intensos. La ceràmica en les parets, els dibuixos i frescos, els motius propis de la mitologia i tradició indies, tenen un protagonisme important. I en tot cas són els mobles occidentals els que han aportat un confort i han configurat una nova manera d'estar i viure.
La posta de sol sobre el Llac Pichola ens proporciona uns colors daurats molt especials que donen sentit a aquest moment del dia. No hem sigut a temps d'arribar fins a una de les terrasses que donen directament al llac per a pendre una copa mentre el sol davalla i ofereix una paleta de colors meravellosos, així que hem pogut hem anat fins a una glorieta arraconada del centre a contemplar com el sol s'amaga darrera l'hortizont i com ens ofereix aquest misteri que és la foscor de la nit per a renaixer en un nou dia en que el sol tornarà a sortir per anar creixent fins al seu punt més alt.
Queden aquí aquestes fotos com a testimoni d'aquests moments en que l'unic protagonista és el sol i el seu davallar, que amb els seus rajos perpendiculars ens obsequia amb uns colors que ens recorden l'or vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada