AMRITSAR: EL TEMPLE DAURAT DEL SIKHS

Si per alguna cosa val la pena venir fins a Amritsar és per a visitar el Hari Mandir Sahib o Darbar Sahib que es com es coneix el Temple Daurat o Golden Temple. Aquest és el lloc més sagrat pels sikhs i representa un lloc central per a aquesta religió. Si bé hi ha altres gurdwares repartits per tota la geografia de la India i també per altres llocs del món, el gurdwara d'Amritsar és un lloc molt especial i unic.

Per a entrar en el recinte cal descalçar-se i cobrir-se el cap amb un vel, turbant o amb un mocador, com va ser el meu cas. Abans d'entrar cal purificar-se les mans i els peus, passant per un bassal d'aigua que t'obliga a mullar-te els peus, i a partir d'aquell moment caminar descalç per tot el recinte. No s'hi val portar mitjons. Uns guardes armats amb una llança i una espasa s'encarreguen de mantenir aquest ordre, i avisar a qui incumpleixen aquesta norma.

La entrada està permesa a tothom, sigui de la religió que sigui, i sense cap distinció. Tothom hi es benvingut. Homes i dones comparteixen el mateix espai, sense separacions. Els nens també hi tenen cabuda encara que siguin petits.

El recinte del temple esta organitzat a partir d'un lloc central ocupat per un edifici de marbre blanc, recobert en la seva part superior per planxes de coure daurat, format per una planta baixa  i dues plantes al damunt. Aquest és propiament el temple on de manera continua es llegeix el Adi Granth Sahib, el llibre sagrat dels sikhs. Des d'aqui també es pot pujar a la primera i segona planta on també es recita aquest llibre sagrat. 

Aquest edifici central està ubicat en el centre del Amrit Sarovar, Estany del Nectar que té la forma d'un quadrat perfecte. S'accedeix al temple a través d'una pasarel.la, que a totes hores esta plena de devots que volen accedir al temple. 

En un dels costats del estany es troba l'Akal Tahat que es la seu del Parlament Sikh i on cada nit es porta de manera cerimoniosa el Llibre a una habitació per tal de que ocupi un "llit" i descansi, com si es tractés d'una persona. A l'endemà abans de que surti el sol es torna a portar al temple cerimoniosament, en procesó, acompanyat pels fidels i devots, per tal de començar la seva lectura ininterrompudament durant tot el dia.
El llibre sagrat dels sikhs es considera com un gurú, es a dir com una persona sàvia, que quan s'obre i es llegeix parla, com parla un savi viu.

Aquesta lectura arriba a tots els devots que son fora del temple a través d'uns altaveus i el seu text es tradueix a l'anglès a traves d'una pantalla, per tal de que arribi a tothom, doncs el petit espai amb que compta el temple es del tot insuficient per encabir a tots els fidels.

Els devots que entren en aquest recinte, es dediquen a diferents activitats com es trobar-se amb els amics i la familia, llegir algun text sagrat, escoltar concentradament el recitat del Llibre, xerrar a la vora de l'estany, o estar en meditació. Cadascú a la seva manera i de forma lliure s'acosta a la divinitat, sempre amb el respecte degut al lloc i a les persones que aquí s'apleguen.

A mesura que passen les hores els colors van canviant, però no ens cansem d'estar en un lloc com aquest on es respira pau i harmonia. Veient que la cua no minva ens decidim finalment a fer nosaltres també cua i visitar el temple per dins, on no s'hi poden fer fotografies ni grabar amb video. Homes i dones fan cua junts sense separació. Per fi veiem gent que respecten la cua de manera educada i ordenada, cosa molt dificil de veure a la India.

Cap al vespre tothom s'aplega al voltant del estany i a mesura que es fa fosc es van encenen espelmes de colors que es distribueixen entre els assistents i s'encenen al voltant. També s'encenen llànties d'oli que es col.loquen al voltant de l'estany i que creen un ambient molt especial a mesura que el sol davalla i la foscor guanya terreny i ajuden a il.luminar l'espai. El temple s'il.lumina amb bombetes que fan que tingui un color, també, daurat, a la nit. Tot es desenvolupa en un clima de gran calma i espiritualitat. Es nota una gran germanor en tot el que es fa. 

A l'endemà fem una darrera visita al Temple Daurat abans de marxar de nou cap a Delhi. Marxem amb recança, potser per no haver passat prou temps i no haver gaudit més d'aquest lloc sagrat. De la pau del seu estany, de la calma de la seva gent, de la recitació hipnotitzadora dels seus textes musicats, de la harmonia i bellesa d'aquest lloc. Però el temps ens empeny i el nostre viatge està arribant al final. L'avió que vola a Delhi surt en unes poques hores, i a la nit tenim el nostre avió cap a Barcelona. Així que no val badar.

Però abans de marxar cap a l'aeroport d'Amritsar i ja en temps de descompte anem a visitar el Jallianwala Bagh, un memorial que recorda els sikhs morts i ferits per l'exercit britànic l'any 1919. Algunes fotos donen testimoni d'aquests fets i una flama eterna que crema en un parc els recorda permanentment.

Aquest memorial es visitat per tots els sikhs que peregrinen fins a Amritsar per a no oblidar els fets qu aquí varen succeïr i que formen part del seu particular martiri.