FORT KUMBALGARH

Segons el meu mapa des de Ranakpur fins a Kumbalgarh a penes hi ha 15 kilometres i la carretera no sembla que sigui molt dolenta. Però desseguida el nostre xofer s'encarrega de fer-me veure quina és la realitat. La carretera s'enfila en un seguit de curves que a vegades es fan tan tancades que costa fer girar el cotxe.  Però si bé l'asfalt resulta ser de bona qualitat i l'amplada de la carretera suficient, aviat això canviarà.

Els monos ens venen a trobar a la carretera, potser esperant que algú els doni menjar com potser altres han fet abans. Nosaltres caiem en la trampa i els donem bananes que portem per parar la gana quan no trobem un restaurant que ens mereixi confiança. Desseguida apareixen més monos, tots esperant la seva ració de menjar. I el cap de la manada s'enfila en el nostre cotxe, fent trontollar el retrovisor, primer, i després damunt el parabrises per finalment fer-nos un gest  tan insolent com ensenyar-nos el cul.

El que havia d'ésser un trajecte relativament curt s'ha fet bastant més llarg del que em pensava. Però tot i la carretera estreta i mal asfaltada, hem passat a la vora de molts poblets "de pagès", on hem pogut contemplar verdaderes escenes campestres, i ben acomodats en el seient de darrera del nostre cotxe hem gaudit d'aquest trajecte com no ho haviem fet en altres.

El poc transit que trobem en el camí, ens fa pensar que no deu haver-hi gaires visitants, però en arribar al fort, ens adonem que no serà fàcil aparcar el cotxe, tot i que a l'últim moment hem pogut aparcar just davant de la porta quan un altre cotxe ha marxat.

El Fort Kumbalgarh que va ser construit al segle XVº per Rana Kumbha sota la supervisió de l'arquitecte Mandan. Es crreu que el fort es va construir damunt les restes de les primeres estructures relacionades amb el Princep jainista Samprati, en el segle II abans de la nostra era. Això explicaria els antics temples que es troben dintre el seu recinte.

Dintre del recinte hi ha un palau que no és tan fastuós com els que hem vist en altres llocs, sino que és molt més senzill i auster. Però si que conté temples hinduistes i jainistes, que sense ser molt grans, son de gran bellesa i es conserven en molt bon estat.

En un d'aquests temples hi trobem un gran lingam-yoni de color negre que es molt venerat. En altres hi trobem divinitats que no sabem massa bé qui representen, però que generen gran devoció.

Els monos estan per tot arreu i s'enfilen a les muralles o bé descansen damunt qualsevol graó, potser esperant que algú els doni alguna cosa per menjar. No són agressius però és millor no acostar-s'hi més del necessari per evitar algún possible ensurt.

Em permeto recollir aquí algunes paraules que va escriure el gran estudiós de les tradicions de la India, l'Alain Danielou, en el seu llibre "El Shivaísmo y la Tradición Primordial" en el seu capitol "El simbolismo del linga" referint-se a aquest objecte venerat en tots els temples shivaïtes i en altrs indrets molt específics, com aquest temple que varem trobar a Kumbalgarh:

"El simbolo de Shiva, el creador del mundo, la imagen que se venera en sus templos, es el falo erecto, el Linga. Está enterrado en el órgano femenino, el Yoni, pero no lo penetra. Sale victorioso de él como la columna de fuego que surge del vientre de la tierra y que se denomina el Linga de luz.

(...)

Lo que se venera no es el falo en sí mismo, sino aquel de quien el falo es signo, el Progenitor, la Persona cósmica. El falo es el emblema, el signo de la persona de Shiva, de quien es imagen. (Shiva Purana 1.16.106-107)"

 

L'Assumpció continua recollint l'admiració de la gent que trobem, turistes indis que han vingut fins aquí per visitar aquest lloc com nosaltres, que volen fer-se una foto amb ella. I ella està encantada i accedeix desseguida i els indis no han d'insistir massa per tal d'obtenir una foto. En algún moment una nena s'ha posat a plorar perquè no havia sortit a la foto i va ser necessari repetir-la per evitar un gran disgust. I jo, em quedo estorat davant d'aquesta petició.

Temples Jainistes de Kumbalgarh ocupen la posició més allunyada de la porta d'entrada, i no hi veiem gaire gent que s'hagi acostat fins aquí. Enlairats en un petit turonet arrepleguen tot el sol que hi ha aquesta tarda i això fa que retallin més clarament el seu perfil sobre el cel blau intens. Molt més austers que Ranakpur i que els que hem vist en altres llocs com Osiyan o Jaisalmer, tenen una major puresa en la seva arquitectura i fonamentalment la seva estructura és la mateixa que ja hem vist en altres llocs.

El sol fa que la pedra agafi, en ocasions, un color daurat que els dona un aire més reverencial.