Una de les coses que més ens crida la atenció i ens xoca al posar els peus a l'India és la extrema pobresa que pateixen moltes persones i que suporten fatalment, conformant-se en gran mesura a aquest destí.
Per a la nostra manera de pensar es tracta d'una gran injustícia, doncs mentre uns pocs, són molt rics, una majoría pateix una situació de pobresa i semi-esclavatge, dormint en qualsevol aixopluc improvitzat i menjant qualsevol cosa, a vegades treta de les deixalles o obtinguda per la benevolencia d'alguna bona persona.
Però cal veure si els hindús ho veuen i ho viuen de la mateixa manera. Enrique Gallud Jardiel en el seu llibre "La India mágica y real" ens en parla en el apartat "Limosnas y donativos" en aquests termes:
"El hindú cree en las virtudes de la caridad, aunque de una forma un tanto egocentrista. Ayudar a los demás es bueno per se, por lo que el ejercicio de ésta le proporcionará mérito religioso. Sin embargo, en un plano social y pragmático la caridad no sirve de mucho, pues según la ley del karma, cada persona tiene lo que se merece y no puede escapar de las consecuencias de sus actos. Por ello, si un hombre es pobre, lo es por sus merecimientos. Si le damos dinero pospondremos su sufrimiento debido a la pobreza, pero no lo anularemos. Este sufrimiento tendrá lugar indefectiblemente en otro momento."
Sigui com sigui, si sentim la necessitat d'ajudar a alguna persona o familia índia, fem-ho, valorant i ponderant bé les consequencies de la nostra ajuda i no ens preguntem quina és la motivació per la qual actuem així. Fer bé als altres ens farà bé també a nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada