BIKANER

Sortint de Mandawa agafem la carretera que va a Fatehpur, i d'allà fins a Ratanagarh i Shri Dungargarh fins arribar finalment a Bikaner. Són 195 km. de carretera i hem emprat 4 hores en fer aquest recorregut. El paisatge es va convertint cada cop en més sec i apareix cada vegada en més zones la sorra que a vegades envaeix la carretera empesa pel vent. 

Al llarg de la carretera hem trobat ramats d'ovelles que apareixen de manera inesperada, carros arrossegats per camells, vianants que creuen la carretera sense mirar si venen cotxes, vaques que es queden paralitzades al mig de la carretera, gossos que corren d'un costat a l'altre, motos que es converteixen sovint en un vehicle de càrrega.  Veiem dos nois damunt d'una moto, mentre un condueix la moto l'altre porta un matalàs damunt del cap, lluitant per mantenir un equilibri gairebé impossible. Així que es necessària una gran perícia per a conduir per les carreteres de la India, molts reflexos i una gran capacitat d'improvització.

Arribem a migdia i com que disposem de temps suficient voliem visitar el Fort de Junagarh, però al haver-hi les festes de Diwali, avui està tancat així que ens tira els nostres plans per terra i ens anem decidits a visitar el Palau Lallgarh que han convertit en hotel de luxe, però que com a palau bé mereix un visitat. Hem volgut anar-hi a peu, pensant que estaria molt a prop, però ha resultat estar força més lluny del que ens havien indicat. 

L'edifici construit amb pedra vermella es troba a les afores de Bikaner en un lloc molt tranquil. Molt ben conservat, els turistes que s'hi allotgen o que es queden a sopar ajuden al seu manteniment i a que estigui en unes bones condicions. La tarda es apacible i passegem i fem fotos. La gespa està molt ben cuidada i no es veuen gaires turistes, que probablement estiguin visitant algun palau o temple de la zona, o simplement descansant en les seves habitacions.

Ens meravella l'extraordinari treball de la pedra, els grabats i els relleus, però també les gelosies fetes integrament en pedra, d'una sola peça.

 

De tornada a Bikaner fem un volt per la ciutat antiga, on persones, vehicles de tota mena i animals intenten fer-se un lloc per anar d'un costat a l'altre. L'unica norma de circulació és no aturar-se per evitar un embús, que seria dificil de desfer, doncs no hi ha cap policia que posi ordre.

La ciutat antiga encara conserva la muralla i les seves portes que donen accés al seu interior. Les vaques tenen absoluta llibertat i respecte per anar on vulguin i fer el que vulguin. Es troben per tot arreu i formen part del paisatge de la ciutat. Sovint no tenen res més per menjar que el que puguin destriar de les deixalles que han llençat a terra.

 

La moto és el principal mitja de transport de la gent que ja comença a guanyar diners i es troben per tot arreu, provocant embussos al tancar i obrir el pas ded la via del tren.

La gent és molt curiosa i volen saber d'on vens i a on vas, i que hi fas per aquí. Potser per veure si et poden fer algun negoci que faci baixar el gruix de la teva cartera? 

Al vespre ens en tornem a l'hotel on tenim pensat sopar, doncs no hem vist cap restaurant que cumpleixi amb els minims que demanem per a seure'ns a sopar. Agafem un buffet lliure que té molt bon aspecte i que promet emplenar algún forat a l'estomac que hem començat a fer. Doncs al migdia ens hem conformat amb menajr alguna peça de fruit i res més.

De bon matí anem a visitar el Junagarh Fort, un dels grans i més importants forts del Rajastan. Ens hem hagut d'esperar a que obrissin, i mentrestant hem aprofitat per visitar el Museu Prachina que es troba al costat del pati. Els murs del fort són impressionants i resulta dificil abarcar tota la seva grandaria amb un clic de la càmera.

Degut a que ahir va estar tancat a les visites, avui s'han acumulat molts visitants i s'ha format un petit caos a l'hora d'agafar els bitllets, doncs ningú respectava la cua i la gent ha començat a empenyer uns als altres i a passar al davant dels que estaven fent cua. I per acabar-ho d'empitjorar només hi havia un home despatxant tickets.

 

Un cop a dins ens meravellem per la grandesa i l'esplendor del seu interior. Els patis interiors, les estances, els trons,... tot decorat amb un gust esquisit, combinant la pedra i l'estuc. Qualsevol objecte es ric en detalls i parla de la riquesa del seu propietari.
 

Els balcons que sobresurten de la vertical de la façana coberts amb gelosies de treballades formes geomètriques ens parlen del veure sense ser vist. I seran una constant que trobarrem al llarg de tot el nostre recorregut pel Rajastan.

Els salons més nobles tenen les seves parets pintades amb motius geomètrics i vegetals. El pa d'or hi es present en moltes ocasions per reafirmar el valor del maharajà que hi viu i que mana des d'aquest baluard.

 

Malgrat que aquestes fotos puguin indicar el contrari, el cert és que hem trobat molt gent en aquesta visita. Tanta que sovint s'ha fet insofrible, ja que a més de les molèsties lògiques de les multituds i l'atapeïment ens han impedit poder gaudir amb la tranquilitat i la calma que un lloc com aquest requereix. Però no ens ha quedat més remei que conformar-nos.

El fort està format per diverses estances i unes i altres competeixen per veure quina és més luxosa. Un cop a dalt les vistes son estupendes i el bon temps i el cel clar permeten veure tota la ciutat.

 

En unes vitrines hi ha una exposada una col.lecció d'armes formant figures. Son armes amb uns dissenys molt especifics per a ferir mortalment i per matar. Hom s'imagina que li passaria si una d'aquestes armes li foradés la pell o li donés un bon cop. Només de pensar-ho s'em posa la pell de gallina.

Després d'aquesta visita matianl el nostre xofer ens espera al costat del cotxe per enfilar la carretera en direcció a Jaisalmer a les portes del desert del Thar.