Una parella de LLoret que varem trobar a Mandawa i que hem tornat a veure a Jaipur ens han advertit que per anar al Fort Amber calia aixercar-se d'hora i així no haver de fer tanta cua si voliem pujar en elefant; i el nostre xofer ens havia comentat que la pujada en elefants s'acabava al voltant de les 11 del mati, doncs els elefants tenien una quantitat limitada de viatges al dia.
Preveient totes aquestes circumstàncies ens hem llevat a les 7h del matí, però tot i afanyar-nos en esmorzar, al arribar al fort, ens trobem amb una cua molt llarga i ens veiem obligats a fer una cua de gairebé una hora fins a poder pujar en el elefant que ens ha de pujar fins al fort.
És una "turistada" (es diu així?) però la agencia india que varem contractar ens va "regalar" aquest lloguer de elefant que té un preu de 1.100 INR per elefant, es a dir 550 INR per persona. El conductor ens dona els diners per a que nosaltres mateixos paguem al conductor de l'elefant. Sembla que gairebé tothom puja al fort damunt un elefant, així que no ens sentim estranys en utilitzar aquest animal per a pujar fins al fort.
Un cop dalt de l'elefant comprovem com hauria estat de complicat pujar a peu en mig dels elefants que pugen i baixen per un accés que a vegades es fa tan estret que amb prou feines hi poden passar.
Un cop dalt de l'elefant comprovem com hauria estat de complicat pujar a peu en mig dels elefants que pugen i baixen per un accés que a vegades es fa tan estret que amb prou feines hi poden passar.
Les muralles del Fort Amber tenen uns 12 kilometres de llarg i es poden veure a simple vista com enllacen les muntanyes que hi ha al voltant del fort, com si es tractés d'un cinturó de seguretat. Hi ha diverses torres que servien d'aguaita per vigilar els moviments de l'enemic, i així protegir el fort dels atacs.
Entrem per la porta de Ganesh Pol, la porta principal que dona accés a un gran pati, des del qual s'accedeix a l'interior.
Aquest primer pati és enorme, i permet fer les maniobres de entrada i retorn dels elefants sense cap problema.
Un cop a dins visitem diferents patis i pabellons, on tenien lloc les recepcions ja fossin privades o publiques. Aquests pabellons estan situats al mig d'un pati, i al voltant d'aquest pati es distribuien les habitacions i estances del maharaja i la seva familia i servents.
La decoració en alguns d'aquests pabellons, feta a base de motius florals és exquisida, i recorda al paradís terrenal del qual va sortir l'home i al qual algún dia hi vol retornar. Decoració musulmana mogol de gran bellesa.
Com hem vist en altres llocs, multitud de persones que desllueixen la visita sobretots d'alguns llocs concrets on es concentra la majoria de visitants i que no permeten contemplar amb la suficient calma i tranquilitat els pabellons i tots els seus detalls.
Cada cop hi ha més turistes indis que visiten aquests monuments, ja que al pagar molt poc per la entrada en el fort, i ser families molt nombroses, omplen els forts de persones, i no hi ha cap control sobre la gent que hi entra en un mateix moment.
Com els altres forts que hem vist fins ara, s'han contruït al llarg de diversos anys, el que fa que hi hagi diversos estils en la construcció i decoració, uns amb una decoració més luxosa i uns altres més austers. La panoràmica des de dalt el fort és esplèndida. El color groguenc de les parets del fort i la seva similitud cromàtica amb l'àmbar és el que li dona el nom d'Amber.
Per si voleu més informació podeu accedir a aquesta web que em sembla prou interessant: www.amberfort.org
Sortint del Fort Amber, en Sakhi, el nostre xofer ens porta a visitar els jardins de Kanak Bagh, on s'apleguen families i joves, potser d'alguna escola, que han vingut a fer-se fotos amb els mobils. L'Assumpció acapara èxit entre la gent local ja que tothom es vol fer fotos amb ella. No sé que li veuen o que li troben, potser que la veuen com una dona exòtica, com diu el nostre xofer? O potser pel color de la pell? Sigui com sigui, fins i tot ella es sorprèn, però accedeix sempre que li demanen a fer-se fotos amb la gent del país. I se la veu cofoia.
El parc no té cap interés especial, que no sigui el propi d'un parc, un lloc bonic i fresc on descansar i passar una estona relaxat, lluny de la fressa i la pols del carrer.
De camí ens aturem a contemplar el Jal Mahal o Palau de l'Aigua, un palau enmig del Llac Man Sagar, com si es tractés d'un vaixell flotant. No es pot visitar per dins, però la seva contemplació des de la vora del llac ja val la pena. L'Assumpció torna a recollir l'admiració de la gent local que es vol fer fotos amb ella.
Referencia wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Jal_Mahal
També de camí visitem els cenotapis de les tres Maharanis del Maharajá Sawai Man Singh II de Jaipur. Aquests cenotapis representen el lloc on varen ser incinerades aquestes maharanis, com a recordatori per a la posterioritat, i per tal de que la gent visiti aquests llocs i s'hi estigui mentre recorda a les tres esposes del maharajá.
Uns cenotapis i altres competeixen per quin és més gran i bell. És un lloc on trobem calma i tranquilitat, on descansar, potser tancar els ulls i fer volar la imaginació, després d'una visita com la del fort. M'agrada aquesta idea dels cenotapis com a lloc per a trobar-se i recordar els morts, com un lloc de trobada entre els vius i els morts, que estan en el nostre record.
La nostra ultima visita serà al temple hindú de Birla Mandir. que tot i ser un temple modern construit amb marbre blanc, mereix la pena una visita, doncs ha estat construit seguint els canons tradicionals i és un edifici de gran bellesa que ens transmet pau i harmonia. Les fotos a l'interior estan prohibides.
No obstant la seva gran bellesa, el trobem buit i fred, doncs la gent que arriba fins aquí vé a contemplar la bellesa de l'edifici, però no a fer ofrenes, ni es veu tampoc cap tipus de devoció ni cap guru que doni un ensenyament als que arriben fins aquí. Construit pels empresaris de Jaipur, com un temple, sembla més aviat un museu.
Hem quedat amb el conductor que ens deixi a la Ahmeri Gate de la Ciutat antiga, ja que l'Assumpcio té moltes ganes d'anar de botigues i potser comprar alguna joia o potser algún altre objecte que mereixi la nostra atenció. Un cop estiguem tips de voltar, ja farem per tornar amb algún rickshaw.
Jaipur és coneguda per les seves pedres precioses i gemes. La enorme varietat de gemes la creació de les joies i el preu fan que sigui un bon lloc per a comprar. Dintre de les muralles hi ha moltes botigues, però nosaltres escollim comprar en una joieria que hi ha fora de les muralles, on sembla que els turistes no hi arriben i el preu pot ser "més local" i per tant més econòmic. El muntatge de la pedra està més ben acabat, i tot i el preu ajustat encara tenim marge per regatejar, amb l'excusa que hem comprat quatre joies.
Tornem a la ciutat antiga per passejar i qui sap potser comprar alguna cosa que estigui bé de preu. Al vespre els mercats s'omplen de gent i el tràfic es complica, mentre que nosaltres escurem les ultimes hores del nostre pas per Jaipur, una ciutat on de ben segur que haguessim pogut estar més temps, però el calendari del nostre viatge ens empeny.
Quan estem a punt de marxar i mentre passem per un dels carrers d'un dels diversos bazaars que hi ha ens veiem sorpresos per un festival sikh, amb elefants, camells i banda de músics, fent molta fressa, mentre els botiguers no deixen passar cap oportunitat per vendre les seves mercaderies.
Ens hi acostem per contemplar l'espectacle i escoltar la música. Hi som ben acollits. Una bona excusa per a romandre en la ciutat antiga, una estona més. Però demà ens espera una llarga jornada, i decidim fer camí cap a l'hotel. Jaipur ens deixa un bon gust de boca.
Un cop a dins visitem diferents patis i pabellons, on tenien lloc les recepcions ja fossin privades o publiques. Aquests pabellons estan situats al mig d'un pati, i al voltant d'aquest pati es distribuien les habitacions i estances del maharaja i la seva familia i servents.
La decoració en alguns d'aquests pabellons, feta a base de motius florals és exquisida, i recorda al paradís terrenal del qual va sortir l'home i al qual algún dia hi vol retornar. Decoració musulmana mogol de gran bellesa.
Com hem vist en altres llocs, multitud de persones que desllueixen la visita sobretots d'alguns llocs concrets on es concentra la majoria de visitants i que no permeten contemplar amb la suficient calma i tranquilitat els pabellons i tots els seus detalls.
Cada cop hi ha més turistes indis que visiten aquests monuments, ja que al pagar molt poc per la entrada en el fort, i ser families molt nombroses, omplen els forts de persones, i no hi ha cap control sobre la gent que hi entra en un mateix moment.
Com els altres forts que hem vist fins ara, s'han contruït al llarg de diversos anys, el que fa que hi hagi diversos estils en la construcció i decoració, uns amb una decoració més luxosa i uns altres més austers. La panoràmica des de dalt el fort és esplèndida. El color groguenc de les parets del fort i la seva similitud cromàtica amb l'àmbar és el que li dona el nom d'Amber.
Per si voleu més informació podeu accedir a aquesta web que em sembla prou interessant: www.amberfort.org
Sortint del Fort Amber, en Sakhi, el nostre xofer ens porta a visitar els jardins de Kanak Bagh, on s'apleguen families i joves, potser d'alguna escola, que han vingut a fer-se fotos amb els mobils. L'Assumpció acapara èxit entre la gent local ja que tothom es vol fer fotos amb ella. No sé que li veuen o que li troben, potser que la veuen com una dona exòtica, com diu el nostre xofer? O potser pel color de la pell? Sigui com sigui, fins i tot ella es sorprèn, però accedeix sempre que li demanen a fer-se fotos amb la gent del país. I se la veu cofoia.
El parc no té cap interés especial, que no sigui el propi d'un parc, un lloc bonic i fresc on descansar i passar una estona relaxat, lluny de la fressa i la pols del carrer.
De camí ens aturem a contemplar el Jal Mahal o Palau de l'Aigua, un palau enmig del Llac Man Sagar, com si es tractés d'un vaixell flotant. No es pot visitar per dins, però la seva contemplació des de la vora del llac ja val la pena. L'Assumpció torna a recollir l'admiració de la gent local que es vol fer fotos amb ella.
Referencia wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Jal_Mahal
També de camí visitem els cenotapis de les tres Maharanis del Maharajá Sawai Man Singh II de Jaipur. Aquests cenotapis representen el lloc on varen ser incinerades aquestes maharanis, com a recordatori per a la posterioritat, i per tal de que la gent visiti aquests llocs i s'hi estigui mentre recorda a les tres esposes del maharajá.
Uns cenotapis i altres competeixen per quin és més gran i bell. És un lloc on trobem calma i tranquilitat, on descansar, potser tancar els ulls i fer volar la imaginació, després d'una visita com la del fort. M'agrada aquesta idea dels cenotapis com a lloc per a trobar-se i recordar els morts, com un lloc de trobada entre els vius i els morts, que estan en el nostre record.
El nostre xofer ens porta fins a l'Albert Hall, per tal de que veiem la seva magnífica col.lecció d'objectes tribals i d'arts decoratives, però nosaltres estem una mica saturats i a més l'Assumpció no es troba prou bé així que ens conformem en veure aquest edifici recentment reformat per fora i fer algunes fotos mentre que l'Assumpció es queda al cotxe descansant.
La nostra ultima visita serà al temple hindú de Birla Mandir. que tot i ser un temple modern construit amb marbre blanc, mereix la pena una visita, doncs ha estat construit seguint els canons tradicionals i és un edifici de gran bellesa que ens transmet pau i harmonia. Les fotos a l'interior estan prohibides.
No obstant la seva gran bellesa, el trobem buit i fred, doncs la gent que arriba fins aquí vé a contemplar la bellesa de l'edifici, però no a fer ofrenes, ni es veu tampoc cap tipus de devoció ni cap guru que doni un ensenyament als que arriben fins aquí. Construit pels empresaris de Jaipur, com un temple, sembla més aviat un museu.
Hem quedat amb el conductor que ens deixi a la Ahmeri Gate de la Ciutat antiga, ja que l'Assumpcio té moltes ganes d'anar de botigues i potser comprar alguna joia o potser algún altre objecte que mereixi la nostra atenció. Un cop estiguem tips de voltar, ja farem per tornar amb algún rickshaw.
Jaipur és coneguda per les seves pedres precioses i gemes. La enorme varietat de gemes la creació de les joies i el preu fan que sigui un bon lloc per a comprar. Dintre de les muralles hi ha moltes botigues, però nosaltres escollim comprar en una joieria que hi ha fora de les muralles, on sembla que els turistes no hi arriben i el preu pot ser "més local" i per tant més econòmic. El muntatge de la pedra està més ben acabat, i tot i el preu ajustat encara tenim marge per regatejar, amb l'excusa que hem comprat quatre joies.
Tornem a la ciutat antiga per passejar i qui sap potser comprar alguna cosa que estigui bé de preu. Al vespre els mercats s'omplen de gent i el tràfic es complica, mentre que nosaltres escurem les ultimes hores del nostre pas per Jaipur, una ciutat on de ben segur que haguessim pogut estar més temps, però el calendari del nostre viatge ens empeny.
Quan estem a punt de marxar i mentre passem per un dels carrers d'un dels diversos bazaars que hi ha ens veiem sorpresos per un festival sikh, amb elefants, camells i banda de músics, fent molta fressa, mentre els botiguers no deixen passar cap oportunitat per vendre les seves mercaderies.
Ens hi acostem per contemplar l'espectacle i escoltar la música. Hi som ben acollits. Una bona excusa per a romandre en la ciutat antiga, una estona més. Però demà ens espera una llarga jornada, i decidim fer camí cap a l'hotel. Jaipur ens deixa un bon gust de boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada