HINDUISME

Els occidentals entenem per hinduisme la religió de la India, i per tant la religió practicada pels hindús, però aquesta idea no és del tot certa i necessita aclarir alguns matisos. 

En primer lloc, cal aclarir que en la India hi ha altres religions que no son el que nosaltres coneixem com a hinduisme, com son el Budisme, el Jainisme, el Sijisme, etc... derivades d'alguna manera del hinduisme o que en certa manera formen part del hinduisme; el Islam, i altres religionsque han arribat d'altres països per a instal.lar-se en el territori de la India com son el Judaisme i el Cristianisme.

El hinduisme no es practica solament a la India, sino en altres parts d'Asia, així com en les comunitats hindús d'europa i Amèrica. I també el practiquen persones que no són d'ètnia hindú, com en algunes parts d'Indonèsia i altres països asiàtics.

És una religió de poble, es a dir es pertany a aquesta religió per naixença dintre d'un poble o nació, igual que el judaísme i a diferencia d'altres religions universalistes com el cristianisme, l'islam y el budisme, que va dirigides a totes les persones en general, sense distinció de poble, nació o raça.
Això no significa que hom no pugui practicar i adherir-se  a aquesta pràctica religiosa, participant en alguna comunitat religiosa hindú.

És una religió encarnacionista, al igual que el cristianisme i el budisme, i a diferencia del judaísme i l'islam. Això significa que la divinitat pot encarnar-se en distints avatars, amb formes diferents i amb qualitat propies de cada avatar.

El que els occidentals entenem per religió, com l'adhesió a un dogma, la pràctica d'un culte i una moralitat; per als hindús es tracta del Sanatana Dharma, Llei Perenne o Norma Primordial, doncs es considera que ha existit sempre i es troba recollida en els textos com els Vedes, els Upanishads o el Vedanta.

Més que l'adhesió a un conjunt de creences i dogmes, es tracta d'una manera de viure, en la que el fenomen religiòs s'imbrica en la vida quotidiana formant un tot. Lo material i lo espiritual s'interrelacionen tan intimament que es dificil separar un de l'altre.

Vull compartir a continuació uns paragrafs del primer capitol "La naturaleza del hinduismo" del llibre "Espiritualidad hindú. Sanatana dharma" de Raimon Panikkar que com a gran coneixedor de la espiritualitat hindú deixa ben clar que és l'hinduisme i que no és l'hinduisme. M'ha semblat necessari exposar alguns conceptes claus de la reiligió hindú, per a facilitar la comprensió de molts aspectes de la India, la seva gent i la seva cultura, també religiosa.

(...) "el hinduismo es, por definicion, un algo que no tiene ni puede tener definición. No es casual que el hinduismo, a diferencia de otras grandes religiones de la humanidad, no tenga fundador, ni que sus principales libros sagrados no posean autor -porque son palabra primordial. Más aún, en rigor el hinduismo no posee nombre propio. fueron los demás quienes para distinguirse de los hindúes, los llamaron por este nombre que luego ha perdurado.
Otro carácter del hinduismo que salta immediatamente a la vista es la multiplicidad más variada y aún contradictoria de caminos, sectas y confesiones, aparte de su pluralidad de escuelas doctrinales: por eso suele decirse que es antes un ramillete de religiones que una religión.
(...) 
El hinduismo no es una doctrina (puede haber por tanto muchas doctrinas hindúes), ni una idea (no tiene entonces necesidad de coherencia lógica), ni una organización, ni un rito. El hinduismo no tiene límite alguno. No tiene definición. Si cualquier cosa se probase ser "verdad", el hinduismo la aceptaría inmediatamente como propia. El gran temor del hinduismo es que las "verdades" (parciales) destruyan la Verdad (total).
(...)
No tiene un contenido objetivo, sino que es un continente capaz de contener las interpretaciones esenciales más divergentes.
El hinduismo quiere ser la Verdad, pero no pretende darle un contenido esencial a esta verdad. La gran intuición del hinduismo es que cualquier verdad del orden del intelecto exige una limitación y con ello la exclusión de otras verdades. Por respeto a la Verdad las admite todas en el orden lógico. De ahí que donde el pensamiento lógico ve una contradicción el pensar del creyente hindú ve una diversidad más o menos armónica o incluso complementaria.
(...)

El hinduismo se llamaría a sí mismo si tuviese que darse un nombre: sanatana dharma, esto es, el orden perenne, el orden que permanece y que subyace a toda ordenación."